Dia 512: presentiments

Les coses de vegades van de mal en pitjor, i altres vegades van donant cops amunt i avall, quan sembla que la cosa millora, desprès una sotragada que et posa a lloc. No pots animar-te ni desanimar-te, o més aviat pots estar sempre desanimat... En aquests moments no se si estar esperant la sotragada o el premi, encara que el premi que espero és força discret, però voldria un premi superior, que potser des de fora no seria vist com tal, però si per mi, però com sempre que parlo d'aquestes coses, quan no depenen de mi tendeixo a ser molt i molt pessimista, perquè no hi compto amb que algú finalment tingui pensat alguna cosa per mi que pugui significar alguna cosa positiva per mi.
Ara mateix no tinc grans esperances en res i en ningú, però de vegades la meva ment em dona males passades. Tinc ganes de pensar certes coses que volen dir més aviat que sóc un passerell que no pas res que tingui a veure amb el món real, però per alguna estranya raó, encara que no tan estranya, finalment per un principi de realitat, penso en tot el contrari perquè tinc por de pensar que em pot passar alguna cosa bona, perquè intueixo que no hi ha manera que no em passarà res de bo, no pot passar-me, i si pot passar-me, no me'n adono, només tinc la percepció de que alguna cosa terrible està prop meu...