Sembla que les vides de les demés persones són més interessants que la meva. De cop i volta la meva pròpia vida ha deixat d'interessar-me, i fins i tot em cansa d'allò més. Estic cansat de ser jo, d'haver-me de suportar, de sentir-me pensar les coses que penso, estic esgotat de tant dolor i de la meva malaltia eterna i dolorosa que no acaba mai. Mai he estat orgullós de mi mateix ni de res del que he fet, però ara ja n'estic tip de mi mateix. Se que no puc canviar ni crec que ho hagués de fer, però ja no puc més i vull dir prou a tot, vull baixar-me d'aquest lloc on sóc.
El dolor creix, la malaltia s'apodera de mi i la meva ment arriba a ser disfuncional en grau màxim. Jo sóc un ésser divergent i la meva ment també.
STAR TREK, en la oscuridad, de J.J. Abrams
Fa 12 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada