Dia 307: dubtes

La malaltia avança, ja ho havia dit, i ara amb els dubtes de si al que jo anomenava malaltia sense saber quina era, era finalment un trastorn de personalitat, una bogeria. Malgrat els dubtes, crec sincerament que no es tracta d'això, però no m'atreveixo a parlar categòricament, però si he de ser sincer amb mi mateix, no tinc la impressió d'estar-me tornant boig, però tinc clar que la meva personalitat es veu afectada, molt afectada. Jo estic canviant, si no estigués malalt també estaria canviant, son les regles de l'evolució, evolucionem, anem canviant poc a poc o molt a molt, a batzegades o progressivament, a cops o de manera amable, però el canvi sempre es produeix, això vol dir que aprenem i que tenim voluntat de millorar, per això venen els canvis. Si no volguéssim canviar ens deixaríem anar i ens mantindríem estàtics. Jo no soc d'aquests ja que em miro i trobo que tinc prou coses per canviar, no m'agrado ni agrado als demés. Puc viure perfectament sense agradar a la resta de la gent, però no puc viure odiant-me, o si més no, fent coses que no deixen que em senti bé. No m'agrada com sóc i per això he anat canviant. Però ara noto que per la malaltia, a causa d'ella, no sóc jo el que controla els canvis, i això en certa manera m'angoixa, però per altra banda no em desagrada ja que quan he controlat jo els canvis no he encertat. Ara, si puc sobreviure a la malaltia, potser els canvis seran més positius, el que passa és que no tinc cap ganes de lluitar. El dolor em consumeix tanta energia que no tinc ganes de res ni de continuar vivint.