Dia 318: dificultats

La vida és complicada i nosaltres tendim a fer-nos-la encara més i més complicada fins a límits insospitats. La vida mai és fàcil i a nivell interior, i per les persones que tenen certes inquietuds i certa intuïció, encara és més difícil tirar endavant d'una manera digna. Només els que viuen a la inòpia, la gent que viu en un núvol d'ignorància pot tenir l'ilusió d'una certa vida de felicitat, perquè resulta que la seva supina ignorància no els permet ni tant sols saber que no son feliços. Penso això sense la convicció de tenir la raó ni molt menys, potser visc en l'error d'una postura elitista de la vida i la felicitat que no te absolutament cap mena més de validesa que la de qualsevol insecte que pul·luli pel desert. El que se del cert és que d'un temps ençà, la meva vida s'ha tornat més complicada que mai. En certa manera la meva vida exterior, la que capten els humans és d'una simplicitat brutal, pràcticament l'aïllament en el que visc no em permet ni un gram de preocupació, no tinc hipoteques en quant al meu comportament, però per dintre tot és molt diferent, molt, molt diferent, no hi ha res fàcil, tot és molt complicat i el més fàcil és rendir-se per esgotament, i rendir-se vol dir...