Dia 366: Tal dia com avui...

Finalment si que ho he fet, ara tot just fa un any, quatre dies després del dia de Guy Fox, que vaig començar aquest despropòsit. No faré ara balanç perquè crec que ja ho fet en altres ocasions i ara no crec que hi hagi cap element diferent que modifiqui el que ja vaig dir en altres moments, tot i que no me'n recordo gaire i no he tornat a rellegir ni un sol mot dels que vaig escrivint. No hi ha correccions o modificacions del que ja vaig fent, no hi ha relectura o canvis, escric en temps real (la data que surt en la capçalera ho testimonia ja que surt per defecte i no es pot manipular, o en tot cas jo no la sé manipular, cada dia faig una entrada i només una, buido el pap i explico el que en aquell moment surti del meu interior. Un cop tanco la finestreta del blog, intento tancar el meu cap sense pensar més en que he de tornar a escriure al dia següent. Intento escriure fins i tot que no tinc ganes d'escriure i els dies que no hi ha entrades habitualment és perquè estic de viatge o bé se m'ha passat la possibilitat per raons de feina o el fet de que hagi estat lluny de la connexió a Internet. Tal dia com avui no va passar res però poc temps abans va passar alguna cosa que va desencadenar tot plegat. Ara fa un any i les coses no han canviat gaire, jo si, i molt, però les coses no, el dolor segueix impertèrrit i la majoria dels meus pensaments i sentiments es mantenen inalterables, però el subjecte que pateix i sent el que sent ha canviat i per tant, actua diferent, fa les coses o deixa de fer-les de manera diferent. Sóc un altre ésser, he deixat de ser persona i sóc tremendament més violent. No m'agradava com era abans, i ara continuo sense agradar-me. Fa un any era una persona ferida, ara sóc un animal ferit, i molt més perillós perquè la meva racionalitat gairebé la dono per perduda.