Dia 452: quotidiania

Segueix el meu estat i no és que estigui preocupat, però si que estic sorprès. M'havia fet a la idea, ho havia dit una i una altra vegada, però m'ha agafat una mica de sorpresa de com ha passat tot. M'ho havia imaginat tot d'una manera molt més dramàtica i més pel·liculera i no, no ha passat res d'aquesta manera i ha estat tot d'una manera potser massa quotidiana i tot... no és decepció, simplement sorpresa. Tot és d'una manera una mica estranya per tot.