Dia 14: ...

Hi han dies en que tot sembla llunyà i desdibuixat, que et despertes i penses que fa molt temps que no has pensat en certes coses, que t'havies oblidat de tu mateix. Aquests dies, si segueixes pensant finalment arribes a la conclusió que no era això, sinó que simplement no t'havies despertat amb la mateixa sensació que altres dies, que potser per la naturalesa dels teus somnis, perquè no has somiat, o perquè el que has somiat t'ha transportat en l'espai i el temps.
Avui no és un d'aquests dies, avui sento només fàstic i dolor, no només el dolor habitual, sinó que el dolor avui se sent més, com si tingués un principi d'hipersensibilitat. No se si aquest dolo es perquè recordo o perquè oblido, però avui és més fort, els nervis son pitjor i sento fàstic d'aquesta situació que ja dura i dura i no varia, no canvia.
Avui ni escriure puc sense tenir la sensació desagradable del vòmit...