El que ahir titulava impotència crec que més aviat ho hauria d'interpretar com incapacitat. Tot és més dur, tot és més fosc, res te sentit i el que ho podia tenir, com aquest experiment, deixa de tenir-ho poc a poc. Si ahir deixava veure per sobre el meu mal estat, avui encara és més evident, i per tant, l'escriptura és molt més tortuosa, jo estic molt més torturat i la cosa es complica, igualment que la meva vida. Mai havia pretés que això deixés veure aspectes vitals meus, però quan em fonc en l'escriptura, una part de mi (petita i difícil de veure) traspassa a l'interior d'aquesta maleïda andròmina que martiritzo amb el meu repitequeig buit i feixuc. De fet ja ni em molesto a buscar algunes imatges, ja ni em molesto a escriure segurament, tot deixa de sentit poc a poc. Abans no trobava sentit a la meva existència en molts aspectes, ara poc a poc el món va desapareixent...
STAR TREK, en la oscuridad, de J.J. Abrams
Fa 12 anys
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada