Dia 45: bad day

Avui ha estat un molt mal dia, avui hi havia una commemoració simbòlica que en el seu moment va ser decisiu, avui ho he passat molt malament i encara no ha acabat el dia. El record ha pujat de to i el dolor s'ha incrementat. La malaltia ha donat senyals de vida, però altres dolors gairebé han apaivagat la preocupació de la degeneració de la malaltia. Els mals s'escampen pel meu cos com si estigués somatitzant alguna cosa, però se que és un mal real, molt real, del cos, que s'afegeix a la festa de dolors. Prenc de tot, però res em consola, la malaltia sembla que augmenta per moments i els dolors físics també augmenten i s'afegeixen en aquest dia que ha començat malament per anar empitjorant fins arribar aquí, en el moment que estic, decidint coses del futur, un futur cada cop més fosc, més tenebrós, com jo mateix.