Dia 66: oscar

En ocasions, les persones malaltes fan coses per cridar l'atenció i així guanyar-se la pena i aconseguir atencions de les persones que els envolten i tenen a prop. Les persones que pateixen aquesta malaltia fan tot el contrari, no suporten les atencions de ningú i encara menys que els compadeixin, així que han de fer el cor fort i aparentar normalitat per evitar que la gent que puguin tenir al seu voltant se n'assabentin d'alguna cosa i puguin decidir intervenir, d'aquesta manera els afectats finalment han d'entrar en una dinàmica de ser més i més actor davant de tots, una mena d'hipocresia a la inversa per evitar que la gent intenti immiscuir-se en les seves vides. Per tant, acabes sent un excel·lent actor perquè en l'actuació està la preservació de la teva intimitat, que és l'única cosa que a partir d'aquests moments valoraràs. Actua, intenta semblar normal i tan superficial com puguis i serà tot bufar i fer ampolles, t'has de convertir en una fortalesa inexpugnable i això depèn del teu nivell d'actuació. Dia a dia has de fer actuacions d'oscars, no pots fallar ni un sol dia, i ho has de fer en ple desenvolupament de la malaltia, troban-te malament i sense ganes d'actuar.