divendres, 5 de març del 2010

Dia 117: esclat

Un dia d'aquest havia d'esclatar i aquest dia ha estat avui. Ja no puc fer res més per aturar la meva violència, la que em surt, la que tinc dins meu i que simplement manifesta la meva malaltia. Ara ja no puc amagar una cosa que és evident, sóc una persona¿? amb una mala bava impressionant, una mala persona, i sense cap excusa.
Tinc ganes d'acabar amb tot, vull acabar amb tot i tothom, ja estic a la vora de l'abisme, i quan més el miro, més em mira ell a mi, i ja sento el cant de les sirenes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada