Dia 215: pes

Em sento molt pesat, massa, i no és pas el meu pes corporal el que em pesa, ni la meva consciència, tinc una pesantor dins meu, en la meva pròpia identitat que dia rere dia va augmentant i no se com desprendre'm d'aquest llast que m'impedeix seguir amb desimboltura el meu pas, el meu camí cap al no res.
Pot semblar un contrasentit el que dic, però ja que vaig a un lloc des del que no hi ha retorn i que no du enlloc, vull anar lleuger d'equipatge, i aquest pes no m'ho permet, no vull haver de pensar en res ni en ningú, no vull portar cap pes extra ja que vull estar disposat a fer el darrer salt tot lo més desproveït de pes que pugui per arribar molt lluny en el camí cap a enlloc, enlairar-me el màxim possible, deixar de tenir contacte amb la terra que em xucla cap a baix sense opcions. Necessito experimentar la ingravidesa abans de marxar.