Día 227: revetlla

Avui és d'aquests dies de l'any que tant odio, una revetlla, una festa popular. Això significa gent borratxa pel carrer en un número molt més gran del que és habitual, gent fent soroll amb aquesta pirotècnia característica d'aquestes dates i en general, gent molestant i molestant i més o menys la sensació que és una d'aquestes nits en que la gent ha de fer coses per obligació i passar-s'ho bé per força. Resumint, una merda de nit. Normalment no hi veig problema perquè em tanco a casa amb pany i forrellat per evitar problemes i punt, però avui he de sortir (no pas de festa) però veuré la gent, l'ambient, tot i això em fa regirar l'estómac. Des de la meva malaltia no havia sortit mai en aquesta data, i fins i tot abans ja ho evitava, només alguna cosa per obligació i una vegada que la nit va ser fantàstica, no per la celebració, sinó per circumstàncies especials que ara ometré. La resta, res de res, espero que sigui suportable i prou. El dolor del record ho farà especialment difícil, una nit difícil seguit d'una serie de dies incerts però possiblement sol i aïllat, com correspon a la meva decisió.