Dia 244: potser adéu

Se que ara estaré dies sense dir res de res, impossibilitat tecnològica en diuen, però segons com vagin les coses, avui pot ser el darrer dia que faig una entrada en aquest diari que m'ha ocupat molts dies. No he pogut escriure cada dia com pretenia, però si algú llegia això suposo que ho ha agraït i tot, que si mirava i no hi havia res, millor. No he aconseguit el que pretenia amb aquest diari, no he tramés el que em va portar a escriure, i encara que no he rellegit cap dia de les meves anotacions, no estic gens satisfet. Ni m'ha servit a mi ni crec que algun hipotètic lector ha trobat res que valgui la pena, a no ser trobar-se una vida tant o més patètica que la seva pròpia.
La malaltia no ha pogut ser explicada, les mancances pròpies del que s'expressa, les múltiples faltes d'ortografia però sobretot, la buidor intel·lectual que he pogut transmetre (i que no pretenia) i sobretot l'avorriment que algú hagi pogut sentir al llegir això. Demano excuses per això, puc perdonar moltes coses, però mai que algú m'avorreixi.
Surto, marxo, lluny, molt lluny i la meva idea és tornar però no se sap mai, qui sap el que pot passar si marxes en un estat com el meu, però sobretot, encara que torni, no se si tindré valor o ganes de seguir escrivint. Perdo les ganes a la vegada que la malaltia avança i s'apodera de mi, de la meva dissolució, i sobretot, potser quan torni, si torno, jo ja no sigui jo, que ja no quedi ni un sol bri de mi mateix. Tinc el dolor intacte, com el primer dia, però cal afegir-li un munt de coses a aquest dolor del que ara no vull parlar, de què serveix parlar? De res. Mai cal parlar de les coses, i sobretot no val la pena sentir perquè el sentiment no serveix de res, simplement interfereix a la teva vida i no et deixa prendre les decisions racionals que un ha de prendre. La raó per sobre del cor, que només l'hem de fer servir per bombejar la sang i prou.
Marxo a un viatge que potser no te retorn, no se si parlo figuradament o no, però aquest viatge espero que canvii les coses, o si més no que acabi amb alguna o totes, en tot cas, vull que sigui un final.

BYE