Dia 303: storm

Ha estat impressionant, la tempesta d'avui ha estat digna del lloc en que hi era, he tingut intuïció o sort o com se li vulgui dir. He vist dos núvols i he decidit marxar a la muntanya per gaudir d'una bona vista del que preveia una tempesta forta, i he pogut gaudir d'un espectacle que ni els focs d'artifici poden aconseguir arribar per molt que ho intentin. Allà era jo tot xop, mirant i veient hipnotitzat l'espectacle meravellós d'un cel que queia sobre del meu cap, amb una força inusitada, amb un vent que gairebé em feia difícil mantenir la verticalitat, i un espectacle de llum i so brutal. He estat hores fins que la foscor m'ha recordat el lloc inhòspit on era i he decidit tornar a casa, a continuar patint, a continuar malalt, però durant unes dues hores, he aconseguit oblidar-me de mi, no pas del tot, però lo suficient per estar ficat en un món irreal que cada cop em crida més i més.