Dia 311: xafogor

La xafogor és intensa, s'arrapa a tots els racons del meu hàbitat, està dins de casa, està també fora, em persegueix perquè és com si sabés els efectes que te en mi, en com desperta el dimoni que duc dins meu. No caldria aquesta argúcia per despertar en mi el cantó fosc, però això fa que no pugui deixar de maleir el dia a dia, que fa que el meu fracàs sigui encara més estrepitós. Ara hi ha una situació límit, i amb aquesta escalfor del meu entorn, els nervis, el malhumor, la pitjor versió de mi mateix surt contínuament a la superfície, i em converteix en l'ésser perillós que sóc ara. Una persona perillosa, precisament perquè de vegades tinc molt poca cosa de persona, sóc més aviat un animal ferit, un llop estepari que es defensa de l'única manera que sap, amb una violència desproporcionada. No tinc por de res, però em faig por a mi mateix.