Dia 333: merda

Cuanta hipocresia i quants fills de puta que hi ha pel món. Sento una impotència enorme, una decepció i unes ganes de deixar-ho correr tot que no puc més. La traïció, la deslleialtat, la possibilitat de fer coses i tenir gestos i amagar-se, el voler medrar a costa del demés... totes aquestes coses les acabo de veure, han passat pel meu costat i jo no he pogut fer gaire cosa, i la poca que potser podia, encara que simbòlica i gens efectiva, no la he fet amb la contundència que hagués volgut, i ara em trobo malament amb mi mateix perquè no ho he fet. Cada dia que passa em sento menys orgullós dels col·lectius en que puntualment em vaig trobant, i finalmente he de renunciar a ells perquè trobo que no puc fer el necessari per pertànyer, i sobretot, no vull fer el que ells demanarien que fes per pertànyer, ho trobo immoral. Em fot fàstic i em foto fàstic jo a mi mateix per no enfrontar-me a tota aquesta merda que m'envolta.