Día 336: transformació

La malatia guanya, això no es nou i crec que altres dies també he començat així. Però ara no es que vagi avançat, es que ara crec que ha guanyat definitivament, la malaltia no se si ha acabat, però ja ha aconseguit completar la transformació, ha completat la destrucció del que jo era, ara encara no fa un any. Poc a poc, a batzegades, en dies, no pas progressivament, va instal·lar-se dins meu i no ha parat (encara no se si ha parat o continuarà fent de les seves) fins a transformar-me definitivament en alguna cosa que abans no era. No es que jo hagi canviat degut als aconteixements, per causes naturals fruits de l'evolució personal que la gent, no, jo no he canviat gens, m'han canviat a la força, sense jo prendre part, estant jo al marge de tot, passiu, fins i tot agressiu. Ara en sóc un altre, ara, jo ja no sóc el que era, ara tot m'és igual, ara sóc lliure per fer el que hauria d'haver fet en el seu moment.