Dia 356: moments

Hi han dies en que preveus que passaran coses. Abans hi havia molts dies que tenia aquella sensació, després, la majoria de les vegades no passava res, però durant tot el dia havia viscut amb aquella expectativa, amb aquella petita escletxa d'esperança de que alguna cosa es mouria, que alguna cosa canviaria al llarg del dia o de la nit, sobretot de la nit. Sempre pensava que durant la nit és on succeeixen els canvis. Ara ja fa molt de temps que no tinc aquesta sensació, molt molt de temps, massa i tot. No se si això és perquè ja fa temps que no tinc esperances de cap mena o simplement que la vida ha canviat molt la meva manera de ser i d'esperar. Ja no hi ha esperança, ja no hi ha cap mena de pensament de que alguna cosa positiva passi, més aviat, l'única cosa que espero es que vagin arribant males noticies, una darrera de l'altre, no totes de cop, però ja només sembla que en la meva vida pugui haver noticies d'aquesta mena barrejades amb altres d'intranscendents o que no provoquen en mi la més mínima resposta. És fotut pensar això, és com haver acabat prematurament, una vida truncada.