Dia 357: trobades

De tant en tant trobes coses que et fan ser una mica més optimista, però això acostuma a durar molt poc perquè comences a dubtar del que tu penses tingui res a veure amb la realitat per desprès comprovar que era simplement una simple il·lusió teva que no coincideix amb el que altres poden captar i que potser tot te a veure amb les ganes que tu tens, la necessitat o la voracitat amb el que necessites certes coses. Un cop te'n adones de tot plegat, tornes a la foscor d'on no hauries d'haver sortit mai. Aquests cops son cruels perquè no és la primera vegada i tu a tu mateix t'havies promès que no et tornaria a passar, que no t'ho podies permetre, que ja prou fotut estaves.
La cosa és complexa ja que vols alguna cosa que et faci sortir d'on ets i a la que trobes alguna cosa que ni que sigui remotament et pot servir, ho descartes per evitar que la sensació de fracàs et faci caure encara més avall. Tot plegat els despropòsits cada cop més i més grans, la sensació de llençar una vida a les escombraries, i amb tot plegat, la malaltia rondant i el dolor que no para, que no em deixa, que no permet que jo pugui fer res de res.

La cosa és difícil, la cosa és impossible, la cosa és una merda.