Dia 361: Gregori

Les coses es van complicant, la vida va passant factura i la meva encara més. Tinc molts comptes pendents i de vegades, per molt que no hi cregui, penso que hi ha una mena de justícia poètica que vol retre comptes amb mi i hauré de pagar fins el darrer patiment que he pogut causar, voluntari o involuntari. Aquests pensaments van i venen però no puc deixar de pensar en ells, el condicionament de l'educació roman dins meu d'una manera o un altre. La vida és complicada, o tendim nosaltres a complicar-la, podria ser molt senzilla, però qui vol una vida senzilla i avorrida? Segurament, vist en l'atzucac en que em trobo, moltes persones preferirien tenir una vida avorrida que aquest patiment, però com deia el savi modern "guitarrero", prefereixo cremar-me a rovellar-me. Aquesta vida que he portat fins ara (no la actual) m'ha portat a la situació desesperada en que em trobo, però no sé si canviaria si tingués l'oportunitat. M'he equivocat en moltes ocasions, però crec que donades les mateixes circumstàncies, em tornaria a equivocar altre cop més o menys amb poques variacions. Prefereixo el patiment de les coses que he fet, que el patiment que em produeixen les coses que no he fet i que ara m'amarguen, prefereixo penedir-me de les meves males accions (la majoria inofensives) que de la meva inacció, de no haver intentat les coses, de quedar-me com ara em quedo. La situació actual és diferent, jo m'he transformat com si es tractés de Gregori Samsa, com si jo ja no fos jo mateix, i crec que és així, jo sóc una altra persona molt diferent i ara estic en període d'acabar-ho de pair, conèixer-me i saber que he de fer i que puc fer, tenint en compte que el meu futur és molt més negre que el del carbó.