Dia 363: reflexions

La decepció, el dolor, la ràbia, la impotència i sensacions per l'estil omplen la meva vida, omplen tots els espais buits que formen la meva vida, o el succedani en que s'ha convertit la meva existència. No hi ha cap manera de fer una vida diferent del que ja faig, que s'assembla molt poc a una vida, s'assembla molt més a una vida animal i que no vull viure com a tal. No vull aferrar-me a la vida només pel fet de que sigui vida, vull tenir dignitat i si no la puc tenir, prefereixo deixar-ho estar, no aferrar-me a ella com un clau roent i anar descendint als inferns d'una existència indigna i terrible. No i mil vegades no. El que vull no ho puc tenir, això ho entenc, i si no puc tenir el que vull ni res similar, no vull tampoc acontentar-me amb un succedani, ni de vida ni de res. Vull ser lliure i prendre les meves decisions amb la coherència intacta i decidir per mi mateix, no quedar-me amb el que m'ofereixin sense més.
O puc fer el que vull o ho deixo estar, no vull termes mitjans de res i amb res. O aspiro a tot o ho plego.