Día 364: inutilitat

"Venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà..." diu la cançó i jo no vinc d'enlloc ni vaig enlloc tampoc. He fet balanç en tot aquest temps i és molt pobre, tot en mi és molt pobre, sóc una mena de frau de la natura, alguna cosa que no val la pena sota cap concepte, un acte fallit de la natura, una mutació innecessària que no mereix seguir a la generació següent. No es una qüestió anímica tot això que escric, simplement és alguna cosa racional, que sorgeix d'una reflexió, no pas de la emoció. Ja se que no es freqüent que la gent digui aquestes coses, sobretot gent que necessita que li diguin que s'equivoca, no és el meu cas, jo no ho necessito perquè se que qualsevol que digués el contrari ho faria des de la ignorància i la bona voluntat, però això no canvia res de res, per això ho dic des d'aquesta plataforma on ningú te accés i les lletres es dilueixen en la xarxa, com jo mateix m'he diluït en una vida inútil com jo mateix.