Dia 375: contra la domesticació

Avui m'he despertat girat del tot, creuat, sense saber ben bé per quina raó tenia aquests pensaments, foscos, profunds, terribles. En ocasions penso que no estic malalt del tot, que simplement és que sóc així i al que jo anomeno malaltia és simplement una presa de consciència i punt, una dolorosa constatació de que jo no era igual que la imatge que m'havia forjat de mi mateix. Això ho penso en ocasions però la realitat és que gairebé sempre penso en la tesi inicial que va forjar aquest bloc, el fet de que la meva malaltia d'origen desconegut m'ha transformat. Entremig han anat passant coses, millor dit, en tot aquest temps no ha passat res al meu voltant, no he fet res que pugui haver desencadenat un canvi ni res per l'estil, tot ha passat de portes en dins, però els canvis han estat devastadors i crec que han estat provocats per dins però des de fora, és a dir, una malaltia que m'ha portat a la transformació final. No se si ha estat un virus, un bacteri o simplement una malaltia mental, però no ha estat cap causa ambiental, ni emocional, ni res per l'estil. Un bon dia, estant jo en una situació emocional concreta i dolorosa des de ja feia un cert temps respectable, i sense més motius, ni aparents ni ocults, la meva personalitat va anar degenerant fins arribar en aquest estat que m'apropa més al món salvatge i a formar part d'un documental del Discovery Channel, que no pas al món civilitzat on fins ara pertanyia. Malgrat tot, continuo visquent en aquest món civilitzat, i les seves normes i regles se'n fan més i més estranyes, més i més difícils d'acceptar, reacciono en contra i la violència aflora en mi, la llei de la selva em reclama i vull acabar amb aquest patiment, vull acabar amb tot. Els pensaments foscos són la norma, l'esperança, perduda fa temps, la resignació, no conec el significat d'aquest mot i no vull ser domesticat.