Dia 392: anàlisi

Avui no parlaré de decepció, ni de desil·lusió, ni res per l'estil, avui parlaré de les poques ganes que tinc de viure, de com de difícil és per mi tirar endavant, de les poques ganes, de la manca de motivació per aixecar-me un dia més, del dolor intens i profund que hi ha dins meu segon a segon, que no deixa que m'oblidi de la meva condició, que em fa profundament infeliç, que em deixa sense esma, que m'obliga a viure en unes condicions que no poden dir-se vida, que m'impedeixen ser jo mateix, que han fet de mi una forma de vida que no és vegetal, que no és animal però sobretot, sobretot, que no és gens humana, que m'ha deixat sense futur, que ha enverinat el meu passat, que m'ha deixat en un present que no és present ni és res perquè no és vida.
En general no puc queixar-me de la meva vida, he fet el que he volgut. Sempre que m'he equivocat, ho he fet jo, he passat grans moments, més que no pas dolents, la veritat és que els moments dolent, que n'hi ha hagut, me'ls he tirat a l'esquena amb força facilitat, he intentat ser positiu dintre del meu pessimisme innat. He tingut il·lusions, he tingut alegries, i les decepcions que m'ha acompanyat no m'han fet defallir mai. Finalment les coses que m'han passat han estat perquè jo m'ho he buscat sense més pal·liatius, sense excuses. D'un temps ençà les coses han canviat, tot s'ha començat a torçar i no se ben be per quina raó. Les coses que abans no sabia perquè anaven sortint més o menys be van començar a sortir malament, jo vaig anar triant coses arriscades i m'anava cremant fins que el dolor, que abans tolerava amb facilitat, va anar creixent i fent-se insuportable, i amb el dolor, les decisions cada cop eren pitjors i el dolor també fins arribar al moment àlgid que va determinar la meva vida en un passat molt recent. Ara per ara, les coses van aguantant, més mal que be, però auguro que no pot durar gaire i que tot acabarà petant. Ja no aguanto tant el dolor, i potser per això, ja no tinc interès en aguantar res de res. La meva decrepitud m'ho determina una i altra vegada.