Dia 393:l'infern

En moltes ocasions, sents coses increïbles, coses horribles, especialment desagradables i que costa de pensar que algú pugui ser així o actuar de certes maneres, son moments en que poses en dubte les capacitats de l'ésser humà. Normalment aquestes coses que t'expliquen és de gent que no coneixes, que penses que això no deixa de ser una mena d'invenció d'algú que no sabia com introduir cert tema de forma creïble. Però, com reacciones quan la persona que ha patit aquestes coses parla en primera persona, t'explica els fets que a ella, aquesta persona, està patint? No saps que dir perquè saps que el que diguis pot tenir molta més transcendència que en una conversa de bar parlant de temes que ni tan sols saps (ni tu ni el teu interlocutor) si ha passat realment. Et quedes callat, sense saber que dir, ni que fer i totalment astorat per la cruesa relatada dels fets, amb total senzillesa, amb tota naturalitat, sense dramatitzar, i tu et sents petit, minúscul,
La vida és dura, molt dura, però per algunes persones la vida és escara molt més dura que per altres. La vida pot ser un infern, i segurament és un infern a tots els nivell, però nosaltres moltes vegades no som prou conscients de que significa aquest infern, i el confonem com alguna cosa meravellosa. L'infern som nosaltres.