Dia 429: acabar

Les persones que tens al teu costat i que van desapareixen, no cal que sigui dramàticament, fan que et plantegis moltes coses també. Amb la malaltia sempre penses que ets tu el que desapareixeràs de la vida dels demés, però no et planteges que altres poden decidir desaparèixer del teu àmbit abans de que tu desapareixis. La malaltia avança implacablement i no hi ha manera d'aturar-la, i ja em plantejo altres alternatives però totes semblen una mica agosarades. Tinc només una cosa que em reté, de fet en son dos, però crec que tret d'això, que és força important, ara mateix podria marxar a un futur incert però molt lluny d'aquí. No per començar de nou, no hi ha res que començar, però si per acabar, ara mateix només tinc coses per acabar, ja no hi ha res per començar ni res començarà ja mai més.