Dia 434: indolència

Crec que el final serà molt diferent respecte del que jo havia imaginat, ara ho tinc clar, les coses no faran gran convulsions, simplement aniré quedant-me sense energia, progressivament, poc a poc fins a diluir-me sense més, imperceptiblement, per mi i pels demés. No hi haurà res gloriós, no hi haurà un final èpic o dramàtic, simplement la desintegració inadvertida, d'una manera encara més desapercebuda del que mai hauria esperat.
Aquesta setmana ja he notat gran part del que passarà, com acabarà tot, sense esma, sense energia, amb una indolència malaltissa que et deixa estès i sense capacitat de reacció per fer res, encara que en aquest fer et vagi la vida, i tu no ets capaç de moure't inclús sabent que si no ho fas poden passar coses greus, però tu prefereixes estar allà on estàs, sol, incomunicat i sense que t'importi una merda tot plegat. És igual el que passi, i fins i tot és igual que passi o que no passi res, tu vols jeure, quedar-te adormit i que tot acabi... no te sentit ni tan sols estar escribint quan no hi ha cap mena de sentit en el que escrius.