Dia 439: mort en vida

Tots caminem impulsivament alguna vegada. Sabem que ens movem però no tenim ni idea de cap a on anem, de quina és la força que ens belluga ni amb quina finalitat. Darrerament jo estic en aquesta circumstància, però no en un moment donat, no en una situació excepcional, sinó massa sovint, a diari, fins i tot en ocasions en que teòricament si que hauria de saber el que em faig. Fa dies que em moc com un zombie, no busco cervells, però vagarejo sense saber com ni on. Tinc de tant en tant, una mica de temps en que me'n adono de les coses, però és fugaç i torno a estar altre cop descentrat i sense saber que és de mi i ni tan sols que sóc o que era... És força desencoratjador...