Dia 440: desconnexió

No puc evitar continuar així sense vida, sense alè, sense consciència pròpia, sense res de res. De tant en tant ho noto, però és molt fugaç, per això aquests dies no he escrit gairebé. Ni tan sols soc conscient de que he de fer aquesta mena de diari que porto. Abans m'obligava a escriure, ara no puc perquè la majoria de vegades ni tan sols me'n recordo de que tinc aquesta tasca, obligació o hobby, o el que vulgui que sigui aquesta cosa que faig. Ara estic teclejant però les forces, les ganes, de seguir així m'abandonaran de seguida, ja les començo a notar, ja m'arriben al braç i vull desconnectar aquest aparell que em manté en comunicació amb l'exterior de mi mateix...