Dia 442: empitjorament

Ara penso que potser el meu estat és un nou estadi de la meva malaltia. Inicialment pensava que això era un estat passatger que remetria de seguida, que tot era una causa més aviat ambiental, circumstancial, i que en pocs dies ja obtindria la normalitat de la malaltia però veig que no passa, que aquest estat potser és més estable del que jo volia pensar i que és un grau més en la meva malaltia, un pas ja més avançat i que em porta on sempre he pensat que em duria aquesta malaltia, un camí sense sortida, o en tot cas, una sortida molt i molt xunga, una sortida que no és sortida...