Dia 501: subtileses

Potser el lector virtual que no existeix pot pensar que d'un temps a aquesta part només escric en català, que l'alternança entre castellà i català s'acabat sense cap explicació. Doncs ara la faig, ni que sigui perquè quedi constància, una constància tan inútil com aquesta pàgina en si. La cosa és tan senzilla i ridícula que fins i tot sento una gran vergonya d'escriure-la, però serà un canvi entre tanta cosa semblant que acostumo a escriure. La cosa és que si poso l'encapçalament en català, no he de posar l'accent (la tilde que diuen els castellans) i si ho faig en castellà si, és una qüestió de comoditat, una qüestió molt simple i molt ximple, no buscada, no raonada, gens extraordinària. Potser no calia dir res de tot això, que no deixa de ser un descrèdit per qualsevol que es plantegés escriure unes motivacions semblants, però que vols que et digui... no vaig sobrat d'intel·ligència precisament.