Dia 506: november rain...

Si, he posat el títol d'una cançó de Guns n'Roses un dia de primavera... i això no és gens simbòlic per ningú que no sigui jo, no te cap vinculació amb ningú, però per mi (i únicament per mi) significa alguna cosa, remet la meva ment malalta a certs aspectes que en un dia tan especial com avui, vol dir quelcom, jo m'entenc és el que importa ara mateix. Poso el títol perquè tinc ganes de pensar unes coses, però no tinc forces, he de fer un sobreesforç i no em veig amb cor de fer-lo, em depassa tot i no ho acabo d'entendre, estic perplex i això no m'ha caigut per sorpresa, ho estava esperant, tement, desitjant, tot a l'hora, ple de sentiments contradictoris, ple de dolor que s'afegeix al que ja tinc, i sincerament, pensava que no ho notaria gaire, que ja a aquestes alçades de la pel·lícula, estaria insensibilitzat, i per sort o per desgràcia, veig que no, que la ment te una capacitat il·limitada de patir... shit, shit, shit, shit i més shit. November... rain.