Dia 293: incomunicació

Tenint en compte el correu que s'acumula sobre de la tauleta, dec tenir una vida social molt agitada. Si mirem amb més atenció veiem que només hi ha factures i publicitat. Això no indica absolutament res ja que segurament el 90 % de les llars del món occidental la cosa és així, ja ningú utilitza el correu ordinari per comunicar-se res, independentment de la vida social que es porti. Avui en dia, en l'època de les comunicacions vivim més incomunicats que mai, especialment jo. La tecnologia permet aquest aïllament amb aparença del contrari. Tenim mòbils per ser localitzats en qualsevol moment, tenim connexió a Internet amb adsl, telèfons fixes i tota mena d'andròmines que potencialment ens fan estar connectats en tot moment amb qui vulguem. El problema arriba quan no tens a qui comunicar res i/o no tens res per comunicar, perquè cada cop estem més buits de continguts a tots els nivell, i el que comuniquem no deixen de ser coses intranscendents que no cal tampoc transmetre-les. La soledat està més enllà del que jo veig i del que capta tothom.