Dia 348: deixat del tot

Ahir no estava bé, crec que es va notar, però el problema és que avui no estic millor, sinó tot el contrari. Avui tampoc he anat a treballar, segueixo tancat a la meva habitació sense la voluntat de viure. No he sortit del llit en dos dies sencers més que per treure de dins meu tot allò que encara hagués fet insuportable la meva estança al llit. No he menjat res, he begut de l'ampolla que sempre tinc al voral del llit, però quan s'ha acabat no he pogut anar a reomplir-la. No he encès el llum en cap moment, ni la tele, ni el telèfon, no he avisat a la feina, no he dit res a cap conegut, no he donat senyals de vida, simplement m'he ajagut i ara mateix estic disposat a no sortir d'aquí fins que tot finalitzi. No havia pensat mai que això que ara estic fent fos possible, ni en cap altre ésser humà, però encara menys de mi mateix. Fins a tal punt he arribat de desesperació. Potser penseu (parlo en plural però tinc la certesa que ningú ho llegeix) que no estaré tant malament quan escric això, però ja vaig dir al principi de tot aquest projecte, quin era el meu objectiu, i aquest continua més que res per la meva tossudesa. Estic fart de tot.