Dia 403: vida

En ocasions constato coses que confirmen coses que penso i això, lluny de fer-me feliç per la meva sagacitat o pel meu encert o intel·ligència, m'entristeixen profundament. En moltíssimes coses em molesta que els fets donin la raó a pensaments que en el fons tinc l'esperança de que no es confirmin mai però és descoratjador per mi comprovar que moltes vegades aquests fets confirmen coses que havia pensat. No crec que això em doni la raó, simplement prediccions que es compleixen, però no són raons, la raó en moltes ocasions no la trobo en lloc, ni en mi, començant per aquí, ni en els demès. Jo intento trobar una certa coherència entre pensaments i actes, i quan més ho faig (o ho intento) més estrany em sento entre la massa que m'envolta, més aliè a aquest món em trobo i més allunyat de ells estic.
No voldria tenir raó, no voldria que els fets i les meves tèrboles prediccions coincidissin, no voldria que les coses fossin com son, però puc fer més aviat poc. Molta gent vol canviar el món i no són capaços de canviar ells mateixos, a mi em passa una mica el mateix, per això ja no pretenc canviar el món, simplement viure conforme als meus pensaments, només en això ja hi ha un esforç considerable i una quantitat d'energia malbaratada interessant.