Dia 406: impotència

En certs moments tens ganes de plegar de viure, de engegar tot a fer punyetes i et sents impotent per continuar endavant perquè et qüestiones si val la pena tant de patiment al teu voltant, fins i tot en tu mateix. El dolor no et deixa veure amb claredat i penses que el got no és que estigui mig ple, està vuit, sec i esberlat per tot arreu, és més, ni tan sols hi ha got i si hi hagués aigua, que tampoc n'hi ha, se t'escolaria entre els dits i no podries satisfer la teva necessitat de beure i hauries de morir deshidratat.
Avui sento aquest dolor molt més que altres dies i no trobo les forces necessàries per seguir. Potser demà m'aixecaré d'una altra manera i ho veure tot matisat, amb alguna mena d'escala de grisos, i no pas tot tan negre, però ara vaig a confiar en les drogues per lliurar-me a una necessària inconsciència que voldria que fos molt i molt llarga...