Dia 407: hipnosi

Porto hores hipnotitzat tot jo amb l'ajuda inestimable d'una làmpada de lava. L'he vist en un aparador i no se si ha estat l'esperit de nadal o simplement la part hortera que duc dintre que m'ha empès a entrar a la botiga per afegir-la al meu sarró. La he posat en funcionament i després d'un intent fallit, en la que no ho he col·locat prou bé i esperant i esperant i l'andròmina no funcionava. Amb una mica més de ràbia de la deguda, i el desmuntatge i muntatge per veure si no m'havien venut una llimona, la cosa ha començat a funcionar. M'he assegut amb un llibre davant i he hagut de deixar el llibre, he passat molt de temps, no tinc ni idea de quant, però molt més del que jo havia previst. Ara mateix, que escric això, els meus ulls busquen furtivament aquest nou producte per malbaratar energia inútilment, però no puc apagar-ho. Mentre ho miro, la meva ment va ràpidament pensant coses i jo intento sincronitzar el ritme dels meus pensaments al ritme lent de la taca (o taques) vermelles que van fent formes capritxoses segons les lleis que marca la dinàmica de fluids i la temperatura de la petita resistència que escalfa la bombeta esmerilada de 30 watts del tipus R19. No puc fer-ho, la meva ment va molt més de pressa però si que aconsegueixo un cert sossec. Llàstima que els meus pensaments són tan tenebrosos, si no seria una gran tarda, jo el meu llibre tirat sobre el sofà i la llum que m'atrapa com als insectes a l'estiu. Sóc tan bàsic que dona por, però el que realment fa por son les coses que em passen pel cap. Si algun dia s'inventa una andròmina que pugui llegir cervells haure de lobotomitzar-me o potser alguna cosa més senzilla com veure la tele més sovint.