Dia 411: nadal

Quan algú se sent sol, diuen que aquestes festes són especialment fotudes, no estic del tot d'acord, crec que depèn de les persones ja que jo em trobo molt més còmode sense haver d'estar amb ningú, sense haver de retre pleitesia a la gent amb regals, paraules plenes d'hipocresia en molts casos i amb regals que no duen enlloc. Crec que la sensació de soledat és millor que aquestes coses forçades que fa la gent que tinc al meu voltant. Jo puc tancar l'aixeta, aïllar-me i fer el que vulgui, en canvi la majoria de la gent parla d'aquestes festes com un tràmit més aviat dolorós, com alguna cosa que s'ha de fer i millor fer-ho de la manera més lleugera possible, com si estiguessin anestesiats. La soledat és dura però et permet un grau de noblesa amb tu mateix que és difícil d'assolir d'altra manera. No comparteixes res, no participes de la il·lusió de res, però pots estar tranquil, sense maldecaps, sent tu mateix. Potser fa riure però voldría estar en aquesta situació molt sovint perquè això és el més semblant a la narcolèpsia que conec. Un estat que donat el que sento gràcies a la meva malaltia, ja em sembla un estadi superior al que puc aspirar jo mateix. La soledat, una sensació agredolça.