Dia 412: insomni

Porto dos mesos en que el meu insomni va a més, cada vegada dormo menys i pitjor. M'aixeco baldat de tantes i tantes voltes que dono al llit i em desespera no poder dormir malgrat els meus dolors i el meu cansament, resultat de tot això és que la majoria de dies m'aixeco pitjor del que m'he anat a llit i han fet de la nit una tortura encara més gran que els dies, si és que això és possible. Sempre he conviscut amb l'insomni d'una manera amigable i ens havíem respectat mínimament, però ara ja fa un temps que no hi ha manera de conviure amb ell, que no em deixa de petja i la meva resistència poc a poc comença minvar. Passo hores i hores donant voltes al cap sobre coses que m'espanten i humilien, em destrosso jo mateix i el meu cos no te el descans que necessita, per la qual cosa la meva salut s'en resenteix i fa la meva decrepitud més evident, i fa que durant el dia jo sigui més un zombi que algú que te voluntat i determinació en les seves accions. Vaig a tot arreu amb una desgana i sense saber ben bé que és el que faig i el que he de fer. És una situació difícil, dura i insostenible, m'atreviria a dir, i que tard o d'hora em farà esclatar. El meu mal humor que se'n deriva de tot plegat és cada cop més i més gran, més gratuït i més difícil de controlar. Vaig a la deriva, això ho veig, i ni els passejos nocturns ni sota la pluja poden encalmar la bestia que corre per dins i que es revela contra tot i sobretot, contra mi mateix i que em consum. Se que he d'actuar i aviat, però em vaig donant allargues sobre totes les coses perquè estic cansat, o millor dit, estic tip de la situació, de la malaltia i de mi mateix. Vull concloure tot això, vull tenir la valentia i la determinació que he demostrat de pensament. Aquella estúpida juguesca que vaig fer amb mi mateix em reté encara d'aquesta manera, però voldria poder no complir-la, ¿Què collons fa que hagi de complir amb mi mateix? Si no espero res de mi mateix, no perjudico a ningú i ningú s'ha d'assabentar de res, ¿Què polles espero? Com sempre, tinc les preguntes però no tinc les respostes i això ja comença a passar de mida.