Dia 423: Silencis

Torno a escriure, aquest cop és el primer cop aquest nou any, que de moment, sense ser desastrós, no sembla que porti res de bo. Crec que no li he donat encara massa oportunitats, però tot ha començat amb més silencis que altra cosa, uns silencis incòmodes amb mi mateix, sense gaire incertesa i si amb una gran idea central que no m'agrada gens ni mica. No ha canviat gaire, o potser gens, des del darrer cop que vaig escriure, però el fet de no trobar per més que cerqui em va desesperant en certa manera, per molt que tingui les idees força clares i sàpiga molt bé cap a quin lloc van les coses, al menys pel que a mi respecta.
Aquests silencis dels que parlo es donen més i més al llarg del temps fins que el silenci governi per complet la meva vida. Sempre he tingut una veu, o unes veus (no, no sento veus, se perfectament que sempre és la meva pròpia consciència) que m'advertien, en forma de diàleg, sobre la conveniència o no d'actuar, en general. Si jo feia cas a les veus és el de menys, la cosa és que ara aquestes veus, o aquesta veu, ja cada cop se sent menys i sembla que un dia d'aquests acabarà callant per sempre, i en aquell moment, ja sense diàleg intern, difícilment hi haurà alguna mena de control sobre els meus actes, ni tan sols per mi mateix.
Ha començat l'any, i per alguna raó, intueixo que comença per mi una època que finalitzarà amb el silenci, irònic donat qui sóc i el que he volgut ser...