Dia 483: the last

Quan les noticies van empitjorant, quan tot sembla que es desfà sota teu, quan notes que tot ja ha arribat a un extrem insuportable, quan ja no pots més, quan ja no et queden ganes de lluitar, llavors, què has de fer? És molt possible que jo em trobi en aquest extrem, ja he arribat a aquest punt, i no pas ara, ja fa un temps, però durant un petit interval, vaig estar dins un petit miratge per evitar contestar aquesta pregunta, però ara torna amb tota la violència i l'amargor de la realitat. Crec que s'acosta el moment de prendre una decisió que no puc ajornar per més temps. Jo havia fixat una data, una circumstància, però els esdeveniments m'estan portant a creure que no hi ha més opcions, que he d'enfrontar-me, que he de fer una cosa de la qual pensava que finalment em lliuraria i però veig ara amb claredat que no podré eludir, que ho hauré de fer tant si vull com si no, que per coherència ho hauria de fer, que per necessitat també.
Aquest món no em pertany, la malaltia no ha fer més que deixar en evidència coses que en condicions normals podrien passar desapercebudes... Ara ja no hi ha res a fer, no hi ha cap esperança, però això tampoc és el primer cop que ho escric....