Dia 487: inici

Com es pot encarar el futur si no tens futur? Què significa aquesta incoherència flagrant? Se que he de fer alguna cosa respecte al futur, un futur immediat, no massa llarg, potser massa curt i tot, però ara he de prendre alguna decisió i no puc deixar passar el temps sense fer res, no vull deixar-me endur pel corrent. He de prendre decisions al respecte i no tinc esma perquè no li veig sentit tenint en compte el futur que preveig, potser és massa esforç per no res, i això es desmotivant. Tinc una rèmora que m'ho impedeix, però no se fins a quin punt això ha funcionat com una excusa per mi mateix, ara ja he fet el pas previ, vol dir que la meva decisió ja està presa, he de fer una cosa que alterarà tot el que havia disposat fins ara, encara em falta perfilar el que és, però us puc assegurar que ara ja no hi ha aturador, que ara ja no hi ha marxa enrere. Quan he fet el que he fet, ja vol dir que no hi ha manera d'aturar el procés, però ni tan sols jo se exactament quina és la porta que he obert ni en que consisteix.
No se on em durà aquesta nova porta que jo mateix he obert, no tinc ni idea, ni si serà del meu gust, possiblement tampoc m'aportarà la pau que desitjo, jo no puc tenir pau mai més, vagi on vagi, faci el que faci. Però estic convençut de que he de fer el que he de fer, que no puc eludir tot allò del que encara no tinc massa idea del que consistirà, però el que tinc molt clar, és que ara comença l'aventura, una aventura incerta, i que te un final tràgic, com em correspon.