Dia 488:conclusió

Avui havia de ser d'aquests dies que hauria de fer alguna cosa que podia ser interpretada com important, o transcendent, o fins i tot, fer alguna cosa que podria ser comentada com a significativa respecte del que jo he anat escrivint aquí al llarg dels 488 dies que fa que vaig començar, però finalment crec que no, que serà un altre dia d'impàs, que no passarà res, que no serà massa diferent dels altres tret del que pugui passar a nivell mental, que això és una cosa que no puc saber mai amb anticipació, ni puc preveure res sense la seguretat d'equivocar-me. Com aquell que diu, el dia comença ara després d'una nit horrible, una de tantes, en que els pensaments que se m'enganxen a la part conscient de la meva psique no em deixen ni un sol segon, no em permeten ni dormir, ni descansar ni alleugerir el meu patiment intern, aquest que no deixa de burxar-me, dia si, dia també el meu cervell deixant-me reduït al que sóc ara, sigui el que sigui, perquè tampoc tinc clar en que m'he convertit, ni tan sols a nivell descriptiu ho puc saber.
Ara que hi penso, crec que no hi ha res en la meva vida que hagi estat mínimament transcendent, sóc un ratolí gris, en un món gris, i passo totalment desapercebut perquè no hi ha res del que prendre nota, no és interessant, no és gens interessant, és pur avorriment, és pura mitjania, és pura merda...