Dia 491: immunitat

Ara per ara, el resultat de la meva malaltia és desolador en molts aspectes, però ara vull pensar en un de positiu i que fins ara no havia tingut en compte, i és que malgrat les coses negatives que més aviat he explicat aquí, malgrat el dolor insuportable, estic immunitzat per moltes coses, i crec que malgrat no saber quan duraré, aquesta immunitat sembla definitiva. No se si això farà que la meva capacitat de sentir es vegi mermada, ara mateix crec que serà molt millor així, ja que el meu antic jo era molt sensitiu, massa i tot, i el fet de no haver o no poder sentir, tenint en compte la capacitat que he tingut de sentir dolor, millor si queda reduïda. Potser algú ho pot veure com una mala passada, però ara mateix jo ho veig com un aspecte de la malaltia que només li veig aspectes positius. Se que malgrat no ser humà, encara actuo com a tal per certs hàbits que encara em queden, però al pas que vaig, crec que aquesta transició durarà bastant poc, ara el meu cos i el meu cervell es rebel·len, s'intenten negar a acceptar alguna cosa que la meva part racional ha acceptat ja fa temps, encara que no de bon grat.
Crec que encara que ho pugui veure de certes maneres, errònies, finalment hauré de rendir-me a les evidències i, malgrat tot, veure que la meva immunitat, em farà estar d'alguna manera millor encara que m'incapacitarà per certes funcions, però si dono una ullada a la meva experiència passada, potser millor que ja no torni a fer segons quines coses, he d'acceptar la meva incapacitat, la meva gran limitació i fer només el que puc fer, limitar-me a mi mateix, i tothom sortirà guanyant, jo no patiré tant, i la resta del món viurà molt millor. Ara ja se que estic immunitzat, cal que la meva part fosca ho admeti també i tot anirà millor. Immunitzat i desnonat del món, però potser això és el millor.