Dia 493: pensaments agradables

Avui he estat pensant en maneres de morir, no en plan dramàtic ni molt menys, ni perquè estigui pensant en el suïcidi, tot i que aquesta idea ha estat recorrent al llarg de la meva vida ja des d'una adolescència complexa, plena de contrasentits. Simplement m'ha vingut al cap una idea que sempre he contemplat amb més curiositat que altra cosa. De quina manera escullirieu un final possible? És una decisió difícil, plena de simbolismes, plena de declaracions, i amb una pensament clavat al cap, que no faci mal, que sigui poc traumàtic. He llegit llibres sobre el tema, de metges, de filòsofs, de penjats, de capellans, de gent diversa i dispersa, mogut sobretot per la curiositat i també pensant que ha de ser bonic, si si, bonic, posar tu mateix punt i final a la teva existència com a acte de llibertat i de responsabilitat, com a tria lliure, com opció presa sense cap mena de dramatisme ni cap mena de transcendència. Jo ho tinc molt pensat, massa i tot, però mai ha estat un pensament trist, més aviat el contrari, un pensament agradable.