Dia 496: humor

De tant en tant, un dia t'aixeques i no saps perquè sembles de bon humor, potser no només ho sembles, ho estàs de bon humor. Al llarg del dia passen coses que encara fan que aquest humor, lluny de desaparèixer, encara pugui pujar uns quants enters, fins que finalment tu, sense cap intervenció estranya o inexplicable, ho espatlles tot, ho engegues tot a rodar, i acaba sent un dia del qual no estàs gens satisfet, ans al contrari, et penedeixes d'haver-ho viscut, voldries que no hagués passat, ni tan sols tens clar que si existís una màquina que pogués tornar enrere, tampoc sabries ben be que fer, preferiries no haver-ho de passar altre cop que tenir l'oportunitat de cagar-la tant, de no fer el que volies fer, per diversos motius, i no tots ells absolutament foscos.

Avui ha estat un dia d'aquests, en que no sabria com fer-ho millor, i segurament tampoc pitjor, però potser hagués preferit no haver-lo de passar, perquè he tingut males sensacions, he passat mala estona i ara el meu cap va per camins que no voldria explorar altre cop, se que només em poden dur a la foscor més absoluta i més abjecta. No vull haver de tornar a passar per aquests territoris, no vull més aquest color, prefereixo el que deia ahir, allà estic segur, allà estic molt més tranquil ja que ningú pot trasbalsar-me, res pot importar-me.