Dia 497: full moon

La lluna plena sempre m'ha afectat, molt, i ara mateix recordo la del mes passat, va ser una gran nit aquella, i no se si va tenir molt a veure aquella lluna plena que vaig veure des del cotxe, potser sense ella, tot hagués estat diferent. Avui hi ha una lluna molt espectacular, coses d'astrofísics, però la nit no serà gaire espectacular. Estaré estona veient aquesta lluna, que ja he estat mirant en la seva sortida, però vull mirar mentre els meus pensaments s'enverinen, però no crec que a part de mirar la lluna, passi res més.
Amb la lluna em sento com el mar durant les marees, surto de mi mateix, alguna cosa em fa sobreeixir, surto de mi mateix o almenys és alguna cosa psicològica, i no se fins a quin punt pot ser alguna cosa fisiològica, però alguna cosa passa. Avui la lluna es veu més que mai, és més brillant que mai però per molt extra plus que sigui així per mi, les circumstàncies no acompanyen perquè sigui una nit memorable, si pogués dormir, amb això ja m'acontentaria, fins i tot això ja diu força del meu estat, però la nit anterior ha fet molt mal...