Dia 498: tempesta seca

Dia d'autèntica merda, no ha passat res, ha estat plàcid al meu voltant, sense ser molestat, sense noticies, sense parlar amb ningú, però dins el meu cervell ha esclatat una tempesta que se m'ha endut gran part de l'energia que em deixa estès, sense forces, amb una mal interior que perdurarà dies i dies, ho temo perquè ja ho he patit. No entenc d'on venen aquestes tempestes, sense previ avís, encara que potser aquest punt no és del tot veritat, divendres es van regirar moltes coses dins meu, com quan regires el fons d'un llac on hi ha un fang que porta enllitat des de fa anys, i si el remous, no saps quines partícules poden surar a la superfície.
Ara estic tocat, però no del tot, és la malaltia la que no deixa que estigui tocat, les tempestes passen, la malaltia que jo tinc no passa, no passarà, acabarà amb mi, de fet ja ha acabat fa temps, i ara no se si alegrar-me o entristir-me per aquest motiu. La tempesta simplement remou coses que no voldria remoure, però la malaltia les ha matat totes i amb mi al capdamunt.