Dia 500: quadratura del cercle

Avui és una d'aquestes dades rodones que tant agrada a la gent celebrar. Per mi no vol dir absolutament res. Per mi complir 500 dies des que vaig començar aquest despropòsit no vol dir res diferent que qualsevol altra data, simplement que porto molt temps dient sempre el mateix, i sembla que no em canso de dir ximpleries i bestieses, i que em repeteixo més que l'all, això és lo realment significatiu, que no paro i per molt que digui, no faig res, continuo aquí dient sempre el mateix. Se que no cal, se que no és necessari, però per alguna estranya raó, continuo escrivint, més per inèrcia i tossuderia que per altra cosa, no hi ha necessitat, i simplement l'anonimat em conforta una mica, el fet de que ningú sàpiga que ho faig, ni qui sóc, ni que em m0u, ni res de tot això, el fet de fer una feina inútil que crec que és la gran metàfora de la meva existència, una existència inútil, fútil, superficial, sense valor. Una vida malmesa, llençada a les escombraries, tenint opcions, jo solet vaig decidir enviar la meva vida a l'abocador, i encara no se perquè, quin ha estat el motiu, on apareix l'error, en quin moment, en quina situació. No he sabut aprofitar les meves ocasions, no he sabut gaudir, no he sabut viure en definitiva, almenys com jo pretenia, com jo volia, potser perquè mai m'he plantejat seriosament com volia viure, que volia jo de la vida, i el que he tingut és amargor constant, desencís, però finalment no he aconseguit cap de les poques fites que havia pogut pensar... un fracàs de vida.